Ramon de Penyafort

Ramon de Penyafort és un dels personatges més representatius del segle XIII, qualificat pel bisbe Torras i Bages com el català més universal. Va néixer al castell de Penyafort, avui en el terme de Santa Margarida i els Monjos, prop de Vilafranca del Penedès, vers l'any 1185 i inicià els seus estudis a l'escola catedralícia de Barcelona. Fou estudiant i professor de la Universitat de Bolonya, la més famosa de l'època, i al seu retorn probablement va ser, primer, canonge de la catedral de Barcelona i ben aviat va ingressar a l'orde de Predicadors. Successivament va col·laborar amb el cardenal de Sabina en la seva visita a la Península, capellà i confessor del papa Gregori IX, per encàrrec del qual va compilar les Decretals, ordenament de l'Església que va regir fins l'any 1918, quan es va promulgar el Codi Canònic, general de l'orde dominicà i conseller de Jaume I.

Instal·lat al convent de Santa Caterina de Barcelona, on pensava descansar i dedicar la seva vida a la contemplació, va ser constantment cridat pels papes per ocupar-se d'afers extraordinàriament delicats i pel rei Conqueridor en demanda de consell i ajuda. Es va preocupar sempre per la conversió dels jueus i els sarraïns i, per això, va impulsar l'acció missionera i la fundació d'escoles per a l'ensenyament de l'àrab i l'hebreu amb aquesta finalitat. S'acredità com a home de consell i d'autoritat en qüestions de moral i a ell van acudir senyors, clergues, autoritats i ciutadans en general sense distinció de classe i condició social. La seva vida, curulla d'activitats es va extingir el dia de l'Epifania, 6 de gener de 1275. Al seu enterrament varen assistir-hi els reis Jaume I el Conqueridor i Alfons X el Savi, així com prínceps, nobles, clergues i un gran nombre de ciutadans que ja en vida el veneraven.

Des de la seva mort, els juristes de Catalunya l'han considerat el seu Patró i el Concili de Tarragona, quatre anys després en demanava la canonització, la qual, per les circumstàncies de la història no va arribar fins a la sentència del pontífex Climent VIII de 29 d'abril de 1601. Per això durant l'any 2001 un conjunt d'actes celebrats a moltes poblacions de Catalunya han commemorat el IV centenari de la proclamació de la seva santedat. Molt abans, però, ja havia rebut l'homenatge dels artistes més destacats del Renaixement, com fra Angèlic i Rafael, i més tard la iconografia del sant jurista ha estat abundosa arreu d'Europa, tal i com l'Associació té registrat al seu Arxiu.