Sant Ramon de Penyafort: amic i conseller de Jaume I

[JOSEP M. MAS SOLENCH, Ramon de Penyafort i el Consell de Cent; 750 aniversari dels privilegis atorgats per Jaume I a la ciutat de Barcelona, 1249-1999. Saló de Cent, 21 de febrer de 2002.]

Un dels aspectes importants de la vida de fra Ramon de Penyafort és el de les seves relacions amb Jaume I el Conqueridor. Quan aquest rei, encara preadolescent, iniciava el govern del país, fra Ramon de Penyafort es trobava ja exercint de professor de Dret a la Università degli Studi de Bolonya, en uns moments de renovació de la ciència jurídica. Poc després del seu retorn va ser quan Ramon de Penyafort entrà a l'orde de predicadors i, en ocasió de l'esmentada visita del legat pontifici cardenal de Sabina, el sobirà i el frare, iniciaren una bona relació d'amistat, que, malgrat certes discrepàncies, perdurà fins a la mort.

Durant el regnat de Jaume I es va establir definitivament la primera legislació catalana i no sabem fins a quin punt el de Penyafort va assessorar el monarca en aquest aspecte. Seguir la línia de les activitats del nostre jurista a voltes no és gens fàcil. La seva intervenció era d'assessorament i consell i, per això la signatura en els documents que produïa estava reservada a les autoritats a les quals servia i la seva pròpia no hi figurava, motiu pel qual es fa difícil discernir concretament fins on arribava la seva acció. Tot i això consta la seva fidelitat en l'orientació jurídica que va prestar al monarca en els moments delicats en els quals el consell li era necessari.

Un dels afers en què va intervenir en ocasió de la visita del cardenal sabí, l'any 1229, va ser la complicada sentència de l'anul·lació del matrimoni del rei amb Elionor de Castella per un vici de parentiu en quart grau. La dificultat sobretot sorgia per haver-hi el fill Alfons que els aragonesos havien ja jurat com a hereu del regne. La intervenció de fra Ramon en aquesta resolució queda constatada per la signatura que d'ell figurava en la sentència: Frater Raimundus Penitentiarius Domini Legati. Una altra dificultat es va presentar a conseqüència del casament del rei amb Violant, filla del rei d'Hongria, que va comportar diversos testaments, atesa la situació familiar en què es trobava el monarca amb un fill d'un matrimoni anul·lat i uns fills legítims d'un segon matrimoni vàlid. Fra Ramon va intervenir quan hi fou cridat i encara va orientar l'infant Pere en la protesta formulada per salvar les donacions del rei com a conseqüència de la seva liberalitat, fruit de certes relacions extra matrimonials, així com en el casament de Pere amb Constança de Sicília, per vèncer els recels de la Cúria apostòlica. Les intervencions del frare pretenien aconseguir l'harmonia de la família reial i evitar la disgregació del territori.

Altres assumptes importants varen vincular els dos personatges: el papa Gregori IX va delegar en fra Ramon de Penyafort l'absolució del rei Jaume I de l'excomunió en què havia incorregut, mentre li confiava la predicació per les terres de Narbona i Arles a favor de la conquesta de Mallorca pel Conqueridor. El rei, però, volia tenir el frare a prop en afers importants i per això el va invitar a assistir a les Corts Generals de Montsó de 1236 en les quals es va acordar la conquesta de Mallorca. A més es varen prendre mesures que asseguressin la pau del regne i s'adoptaren garanties per afermar l'estabilitat de la moneda jaquesa. L'afecte de fra Ramon de Penyafort envers Jaume I es posa de manifest en la lletra que li tramet per intermedi del seu company i jurista Pere Albert i que no ens és possible transcriure aquí en la seva totalitat. En ella, però, li diu: "Vaig estar, tanmateix, ho estic i ho estaré sempre, disposat, amb l'ajut del Senyor, a procurar, segons les meves possibilitats i la gràcia, a resoldre tot allò que comprengui que convé al vostre honor segons Déu i a l'honestedat del nostre orde".

Per perseguir l'heretgia càtar al sud de França el legat cardenal de Sant-Angelo havia promulgat un petit codi per a la seva represió, el qual, aprovat per Gregori X el 7 de febrer de 1235, va ser promulgat a Catalunya per Jaume I. En l'esmentat codi s'establien les normes sancionadores i la manera com havien de ser tractats els heretges. Ningú no podia ser condemnat pel poder civil si abans no el declaraven culpable el bisbe o el jutge eclesiàstic per tal d'evitar que persones innocents fossin víctimes de calúmnia. L'ideari de fra Ramon sobre la Inquisició pretenia aconseguir la conversió dels dissidents amb tolerància i comprensió. Per això es va inclinar a desenvolupar les missions que va impulsar durant els anys que va exercir de general de l'orde. Aquest impuls va contribuir a incrementar les bones relacions del monarca amb el sultà de Tunísia.